¡Ja me maaten...!

Encara recordo quan, a finals dels anys 70, em vaig sotmetre a un procés d'hibernació per retornar a la vida durant el segle XXI. La meva intenció era conquerir el món del futur gràcies a les noves tecnologies informàtiques. D'altra banda, dormir durant trenta anys era també la manera de fugir de Fernando Esteso, Andrés Pajares i tot l'humor caspós de l'època. Desgraciadament, quan els meus servents van reanimar-me i vaig encendre la tele, vaig trobar-me amb una gala de José Luis Moreno, un especial Los Morancos... i el programa setmanal de Cruz y Raya! I jo, que estic boig però no sóc estúpid, pregunto: què ens està passant?, de què han servit aquests trenta anys de canvis? I, sobretot, perquè s'estrena ¡Ja me maaten...!, amb els personatges d'un dels esquetxos de Cruz y Raya? Començo a reflexionar i m'adono que, en realitat, tot torna... o potser és que hi ha coses que, com el desodorant, mai nos abandonen, com ara:

L'humor caspós: Els protagonistes de ¡Ja me maaten...! són un gitano i el seu pare. Els personatges, seguint tots els tòpics més lamentables, són uns mandrosos del quinze, diuen fragoneta en lloc de furgoneta i perden l'oremus quan veuen unes cames femenines. Vaja, que representen el primitivisme en grau extrem i intenten fer gràcia a partir d'un humor cavernícola que, segons sembla, encara no hem superat. El guionista i director de tot aquest despropòsit és Juan A. Muñoz, el cinquanta per cent dels Cruz y Raya. El resultat, molta atenció, inclou una història de terrorisme internacional a Marbella.

Els actors del passat: No és que jo vulgui que els actors més veterans es quedin sense feina, però potser seria interessant que renovessin els seus registres. A ¡Ja me maaten...! trobareu José Carabias, que ja sortia als programes infantils de quan la tele era en blanc i negre; tampoc no hi falta Alfonso Lussón, cómic del teatre a l'estil del Paral·lel, o Enrique Villén, un d'aquells secundaris que, pobret, sempre acaba fent el mateix paper. Les tetes (amb perdó) les posa Marlene Mourreau, que és com tornar als temps de les Mamma Ciccio. I la llista no s'acaba aquí. Al film hi trobareu Pedro Reyes (i pensar que abans em semblava un còmic innovador!), Arévalo, Loreto Valverde i... José Manuel Parada, que d'aquí a vint anys reivindicarà aquesta pel·lícula i la projectarà al seu programa Cine de Barrio Siglo XXI. Em sembla que tornaré a hibernar.

Quèfem?, 22 de desembre de 2000