¿Bailamos?

polsim d’estrelles

En aquesta vida, el més important és tenir un nom. I una vegada has aconseguit la fama o el poder, fes el que vulguis, que la teva aura d’ésser superior sempre s’acabarà imposant a la resta dels mortals. L’autocrítica ja és un exercici que et pots estalviar, perquè naturalment tu estàs per sobre del bé i del mal. El més preocupant, no obstant, és que sempre hi ha una colla que et farà la pilota, encara que siguis un dictador amb caravanes de la mort a l’esquena, un polític amb bigoti que diu mentides o un bisbe que creu que el condó no serveix per aturar les malalties de transmissió sexual. Pots dir o fer totes les bajanades possibles, que el teu nom continuarà sent important.

Lluentor: És el que passa, per exemple, amb Richard Gere, que només ha de deixar caure les parpelles lànguidament per aconseguir que un subproducte com ¿Bailamos? faci una taquilla destacable. Ja sabem que l’home és encisador, però veure cada cinc minuts un pla detall de la seva cara somrient o mirant malenconiosament a l’infinit resulta bastant indigest. Als crèdits finals hauria de sortir l’adreça de la boníssima clínica estètica que li ha estirat el rostre, perquè per molta ganyota que faci, la pell torna sempre a la seva cerúlia lluentor inicial.

Naftalina: ¿Bailamos? de fet és com la cara de Gere: una superfície lliscant que no porta enlloc. Ni els personatges principals tenen cap interès ni les decisions que prenen responen a cap motivació profunda i creïble. La cinta, que suposadament és una comèdia, és en realitat cinema vell i ranci, una historieta que vol ser vodevilesca i que no arriba ni a opereta. El seu hàbitat natural no hauria de ser la sala d’un cinema, sinó la saleta de la iaia, amb el braser i la tauleta coberta d’un tapet de punt de creu. La seva ferum de naftalina és tan intensa que acaba intoxicant fins i tot Susan Sarandon. Com pot ser que una gran actriu com ella ho faci tan malament? És un homenatge al seu paper a The Rocky Horror Picture Show? O és que també sap que, quan tens un nom, tot s’hi val?