El Álamo

(RE)viure el passat

Confesso que, des de fa ja unes setmanes, tenia reservat aquest espai per a la nova pel·lícula d’en Garci (què passa, que vosaltres no teniu les vostres fòbies?). El problema és que vaig veure Tiovivo
c. 1950... i em va agradar! La pellícula no deixa de ser una successió de postaletes fetes per disparar la nostàlgia dels que ara voregen el mig segle: no hi ha cap pla que no tingui un detallet significatiu, com ara el cartell d’una corrida de toros famosa; també se sent cridar el sereno o l’afilador, i la ràdio és un fons sonor omnipresent. Vaja, que Garci munta un teatret bastant forçat i artificial sobre la vida en el franquisme. I fa una mica de ràbia, ho admeto, veure com el públic respon gairebé com el gos de Pavlov a les campanetes que hàbilment fa sonar el director. No obstant, a Tiovivo c. 1950 la cosa es pot suportar perquè, simplement, hi ha personatges que respiren, que pateixen, que somien i que s’enyoren. Gent viva.

Patriotisme passat de rosca: Ben diferents són els protagonistes d’una altra visita al passat: la d’El Álamo. Si voleu veure actors que per fer-se els herois apugen una cella més que l’altra, no us perdeu aquest pamflet sobre els independentistes texans que van morir defensant la mítica fortificació que dóna nom al film. Teniu aquí un bon grapat de nord-americans emborratxats d’un patriotisme tan exacerbat que els fa perdre els papers. I és que morir per un tros de terra és, què voleu que us digui, una rucada. A El Álamo, el que faltava era un Carod-Rovira que anés a parlar amb els mexicans, per molt cruels que fossin.
L’ajuda dels herois: Perquè, naturalment, els mexicans de la pel·lícula són una mena d’orcs salvatges importats d’El Senyor dels Anells i dirigits per un boig més ridículament maligne que el meu homònim, el Dr. Maligno d’Austin Powers. Sortosament, el director ens ensenya que també hi havia hispans bons i que, pobrets, necessitaven els herois americans per poder sobreviure en pau. Clavadet clavadet que els iraquians, joiosos i feliços de rebre l’ajut d’un altre heroi de cine (dolent): George Bush.