Closer

parlem d’amor

Us confessaré que el meu company de secció aconsegueix moltes vegades treure’m de polleguera. I és que s’ha de ser molt esnob per donar tres estrelles a aquesta avorridíssima, pedant, discursiva i artificiosament arty pel·lículeta anomenada Closer. És clar que, ara per ara, per triomfar entre els crítics n’hi ha prou fent unes quantes cosetes estranyes amb la narració i escrivint uns diàlegs que semblin tractats de filosofia. Què voleu que us digui? Jo veig Clive Owen, Julia Roberts, Natalie Portman i Jude Law parlant d’amor al film i m’ho crec menys que el rampell de justiciers democràtics que, suposadament, els ha agafat als germans Almodóvar a l’hora de justificar la seva deserció de l’Acadèmia de cinema.
“Intel·lectualitis”: Closer és un tipus de pel·lícula cada cop més freqüent: la que amaga la seva incapacitat d’arribar enlloc amb uns recargolaments pensats per fer patxoca als semiòlegs i/o convidats amb pipa del debat de Garci. La resta de gent, la gent normaleta, se sent una mica en inferioritat perquè, és clar, no té ni la cultura ni el background cinèfil suficient per criticar les “profundes” reflexions i experimentacions narratives del director. Doncs no! Mort al cinema que va d’intel·lectual!

Com no dir res: Passa una cosa semblant amb Amor idiota, de Ventura Pons. Tot resulta tan mesurat, tan pensat per semblar profund, que l’espontaneïtat desapareix a la primera imatge, quan t’adones que el cineasta, en un atac de modernor Dogma, s’ha proposat provocar-nos mal de cap amb els continus moviments de càmera. Moviments gratuïts, però molt à la page, que es barregen amb un munt de titoles i rebolcades furtives pensades per espantar les iaies i semblar un enfant terrible. Però en realitat la nova obra de Pons és un exemple de com no dir res: el protagonista es passa tot el metratge reflexionant en off sobre l’amor i la vida, però quan t’adones que aquest idiota (ep!, que ho diu ell mateix) parla com el diccionari Fabra acabes desconnectant d’una història que en lloc de passió té cardades d’amagat; en lloc d’erotisme, penis, i en lloc de reflexions interessants, un excés de poesia barateta amb un molest afany “cultureta”.