el caçafantasmes
Com que una copeta de vi no fa mal i una cigarreta resulta mortal, vaig decidir fer una sessió doble amb alcohol (Entre copas) i nicotina (Constantine), per allò d’equilibrar les coses. I la primera em va agradar, però no em va entusiasmar, mentre que la segona em va entretenir sense deixar de ser soporífera. Ja ho veieu: la nostra vida és un ying i un yang continu, així que no m’estranya que la meva ment, sotmesa a perpètues contradiccions cinèfiles, pateixi una mena d’escissió esquizofrènica. He perdut tant el nord que no paro de veure fantasmes allà on no correspon. I no em refereixo precisament a la torre Windsor.
El majordom: La primera aparició espectral la vaig patir veient televisió. Resulta que torna Ana y los 7 i, veient l’anunci de tan joiosa reincorporació catòdica, em vaig adonar que sempre que surt el majordom de la família televisiva de l’Obregón em ve al cap la imatge estirada del republicà Joan Puigcercós. Que ben mirat també té un bon sidral per mantenir l’harmonia a casa seva. L’endemà, però, altres fantasmes polítics van envair-me durant la projecció d’Spanglish.
Paraula d’indi: Sentint la pobreta Paz Vega en l’intent de comunicar-se en anglès al film de James L. Brooks, em va soprendre a traïció el record de José María Aznar fent conferències a la Universitat de Georgetown. La nostra esforçada actriu parlava amb el mateix estil pellroja que el nostre expresident. I aleshores vaig descobrir en què fallava la pel·lícula: Spanglish intenta parlar de l’amor i la integració racial, però ho fa amb la mateixa subtilesa de la modalitat índia. O sigui: “Tu hispana, jo ianqui”; “tu cos que treu el singlot, jo milionari amb sentiments” (sí, sí, pel que es veu existeixen). Què passa, aleshores? Que Spanglish resulta més incomprensible que unes declaracions de Jordi Pujol. Com quan parla el venerable polític, el film només s’entén a trossets; i quan s’entén, predominen conceptes de felicitat kumbaià que, aghhh, van despertar el fantasma polític que em faltava: José Luis Zapatero repartint pau i amor a tots els pobles del món.
Benvinguts, passeu, passeu...
Sí, amics i amigues, desprès de vuit anys de presència setmanal al suplement QuèFem? de La Vanguardia, el somni d'alguns lectors i distribuïdors cinematogràfics enfurismats s'ha fet realitat: m'han posat de quatre potes al carrer. Sort que sempre ens quedarà Internet, el refugi pels bocamolls professionals com jo.
De moment, aquí aniré recopilant alguns dels textos publicats que, vistos en perspectiva, em retraten cruament com l'ésser que sóc: amargat, paranoic, fòbic, venjatiu, voyeur, pervers... normalet.
_________________________________________________
De moment, aquí aniré recopilant alguns dels textos publicats que, vistos en perspectiva, em retraten cruament com l'ésser que sóc: amargat, paranoic, fòbic, venjatiu, voyeur, pervers... normalet.
_________________________________________________
Wanted!!!!
Si teniu textos d'El Doctor Maligno, podeu ajudar-me a recopilar-los i penjar-los al bloc. Envieu-me una còpia escanejada o en el format que us sigui més còmode a eldrmaligno@gmail.com.
Ara per ara, el repte més important és aconseguir el primer Maligno publicat. Si no recordo malament, tractava d'aquell bodri de Mel Gibson titulat El patriota. El tens tu?
Ara per ara, el repte més important és aconseguir el primer Maligno publicat. Si no recordo malament, tractava d'aquell bodri de Mel Gibson titulat El patriota. El tens tu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario