Pinotxo 3000

temes d’interès

Hi ha dos temes que aquesta setmana m’han fet pensar. Bé, en realitat són tres, però no perdré el temps plantejant-me si l’esperit català està més ben representat per un ase o per un gat. Sóc català, però no patètic: tinc coses molt més interessants sobre les quals reflexionar.

Els desitjos del crític: Vaig sortir encisat de la projecció de P3K. Pinotxo 3000 i, quan et passa això, sempre et sembla que el món sencer ha d’estar d’acord amb tu. Però resulta que no. Algunes crítiques consideren la pel·lícula massa infantil i converteixen això en un defecte. Troben a faltar l’humor irreverent de l’estil de Shrek 2. Ara bé, quina llei diu que Pinotxo 3000 ha de conrear aquest tipus d’humor? Ha de ser una característica intrínseca de tota l’animació informàtica? Evidentment que no. Aquestes crítiques poc objectives permeten retratar-nos in fraganti: massa sovint els comentaristes de cinema tendim a valorar els films basant-nos en com voldríem que fossin les pel·lícules i no en allò que són en realitat.

La còpia és bella: També m’han fet reflexionar les declaracions de Michael Moore a favor de la còpia. Molt valent, sí senyor! Ja era hora que algú trenqués amb aquesta idea malitencionada que converteix un duplicat de DVD en un acte mafiós. Em sembla molt assenyada la matisació de Moore, que com a artista prefereix difondre al màxim la seva obra més que no pas forrar-se. Les grans corporacions, en canvi, estan preocupades perquè, amb això dels arxius compartits per internet, són ara menys immensament rics del que eren fa uns anys.