El exorcista: el comienzo

una infàmia satànica

Si vostè, posem per cas, compra un producte que no respon a les característiques descrites a l’anunci, pot denunciar l’empresa per fer publicitat enganyosa. En canvi, si se sent convençut pel tràiler d’El exorcista: el comienzo i després veu la pel·lícula, també s’haurà convertit en una víctima de la falsedat promocional, però no tindrà a qui reclamar. Tota la campanya de vendes d’aquesta pel·lícula terrorífica (en el pitjor sentit de la paraula) es basa en el record de la mítica cinta de William Friedkin, però una vegada t’han captat per a la seva causa (o sigui, quan ja has desembutxacat la pasta), de la por d’El exorcista no n’hi ha ni rastre. Que al tràiler s’utilitzin imatges del primer film és d’una barra denunciable, perquè El exorcista: el comienzo no té (repeteixo: no té) res a veure amb El exorcista, la bona.

Un trencaclosques: Es veu que la pel·lícula ha passat per un munt de mans abans d’arribar a Renny Harlin. I es nota: hi ha situacions de guió que no s’entenen, fins al punt que una escena de sang i fetge salvatge la segueix una altra amb els personatges actuant com si no hagués passat res. Es nota que el film és un puzle amb dos tipus de peces que no encaixen: les rodades abans de Harlin i les rodades per Harlin. Vaja, que la cinta està més desconjuntada que el coll de la nena d’El exorcista. Que potser és aquesta, la subtil connexió entre ambdós films?

Terror barat: Però deixem de banda que existeix la primera part. Ni tan sols així aquesta preqüela té interès. La cinta acumula els ensurts més barats vistos en molt de temps, i arribes a no saber si ets al Passatge del Terror o en una sala cinematogràfica. Hi ha també una rebel·lió africana que sembla la barreja entre Amanecer zulú i els orcs d’Els Senyor dels Anells, i en general, la rialla s’acaba imposant als xiscles. Ja m’imagino Linda Blair exclamant al sortir del cine: “Has vist el que ha fet el porc de Renny Harlin?”.