Benvinguts, passeu, passeu...

Sí, amics i amigues, desprès de vuit anys de presència setmanal al suplement QuèFem? de La Vanguardia, el somni d'alguns lectors i distribuïdors cinematogràfics enfurismats s'ha fet realitat: m'han posat de quatre potes al carrer. Sort que sempre ens quedarà Internet, el refugi pels bocamolls professionals com jo.
De moment, aquí aniré recopilant alguns dels textos publicats que, vistos en perspectiva, em retraten cruament com l'ésser que sóc: amargat, paranoic, fòbic, venjatiu, voyeur, pervers... normalet.
_________________________________________________

Elf

‘elf for president’
Ho juro: jo no hi tinc res a veure, però he d’admetre que només un deixeble de la meva malignitat pot ser el responsable del doblatge d’Elf. I és que aquesta infàmia cinematogràfica té un fragment que gràcies als traductors de la versió castellana mereix ser posat a la llista de les escenes més “patafísiques” de la història del cinema (vista des d’aquí). Al film hi surt un nan que, sí, té una lleugera semblança física amb Aznar. I resulta que els de la distribuïdora el doblen dient “cero patatero” i “mirusté, mirusté”!! Sort que encara no m’havia adormit i vaig poder disfrutar d’aquesta barroera i vulgar broma de mal gust que, no cal dir-ho, em va semblar del tot sublim.

Uns perepunyetes: No sé què pensaran els aficionats d’El Senyor dels Anells quan vegin el nostre Presidente convertit en aspirant a elf. Potser muntaran un boicot, perquè hi ha molta penya que s’agafa les bromes al voltant de la saga tolkieniana com una injúria personal. Al QuèFem?, per exemple, van arribar fa uns dies uns e-mails injuriant-me perquè havia comès el “sacrilegi” de dir que els Ents eren “arbrets amb potes”. Doncs si us vau molestar, ho sento, però jo, què voleu que us digui: per mi continuen sent uns arbrets amb potes.

Cal logopeda: Retornem tanmateix (noteu el registre culte, molt adient en aquests anys de catalanitat renovada que ens esperen), al tema del doblatge d’Elf. Si ja l’encerten convertint Aznar en un paio d’antipatia condensada, també han entès que tot film amb ranci esperit nadalenc ha de ser una tortura per a la comprensió per part de l’espectador. Conseqüentment, i seguint una tradició iniciada per les versions sud-americanes dels films Disney, tradueixen les cançons d’Elf atemptant directament contra qualsevol tipus de lògica sintàctica. Per aconseguir que les frases rimin, posen els complements directes davant del subjecte, el verb després d’una preposició… tot un embolic que explica per què les consultes dels logopedes van plenes de pobres infants educats amb aquest tipus de pel·lícules. Així que, si sou uns pares tradicionals, traumatitzeu els nens amb Elf (les seves malles verdes i ajustades poden provocar perillosos malsons eròtics). No obstant, si sou uns pares responsables, mantingueu el film lluny de la canalla!

No hay comentarios:

Wanted!!!!

Si teniu textos d'El Doctor Maligno, podeu ajudar-me a recopilar-los i penjar-los al bloc. Envieu-me una còpia escanejada o en el format que us sigui més còmode a eldrmaligno@gmail.com.
Ara per ara, el repte més important és aconseguir el primer Maligno publicat. Si no recordo malament, tractava d'aquell bodri de Mel Gibson titulat El patriota. El tens tu?